UAB_Entrada blog_Anna Veiga

Àrea 2. Comprensió oral i expressió escrita

Com a redactor habitual del blog de la vostra facultat, us encarregueu de comentar les novetats literàries. Avui us han encarregat escriure una entrada al blog que parli d’Anna Veiga, ja que ha publicat un llibre titulat El miracle de la vida, que s’exposa com a novetat de la biblioteca.

Escriviu una entrada breu en què:

— Expliqueu la seva trajectòria professional.

— Exposeu la valoració que fa l’entrevistada sobre la seva recerca.

— Indiqueu el futur de la recerca que preveu Anna Veiga.

Per buscar informació decidiu escoltar una entrevista que li van fer a l’autora i que sentireu a continuació.

Escriviu el text, d’unes 200-250 paraules, en els requadres següents

Anna Veiga, mare de la fecundació in vitro

Anna Veiga és coneguda per ser pionera en la fecundació in vitro a Espanya, l’any 1984.

Anna va acabar els seus estudis de biologia i va començar a treballar a l’Institut Dexeus l’any 1982. Ella estava en el moment idoni i en el lloc adequat quan es va fer càrrec del naixement de la Victòria Anna, així va ser com els pares van anomenar a la criatura en el seu honor com a reconeixement pel seu esforç i dedicació. En aquella època no hi havia protocols de treball, tot estava per fer. Actualment, els procediments de treball estan estandarditzats.

La reproducció assistida va tenir lloc a una institució privada, que va permetre que tot el procediment fos més fàcil i ràpid de realitzar, perquè disposava de nous procediments de treball i de tecnologia avançada per la seva època.

Anna considera que la seva investigació, la fecundació in vitro, ha portat a un canvi del rol social de les dones, ja que els ha donat la possibilitat de poder decidir quan quedar-se embarassades, a l’igual que els mètodes anticonceptius, en particular els orals, les va permetre quan no quedar-se embarassades.

Anna Veiga opina que els embrions són projectes de persones, ja que només quan s’ha produït el naixement són persones. Actualment, treballa amb cèl·lules mares embrionàries i d’altres amb capacitat de convertir-se en altres tipus de cèl·lules.

Anna pensa que en el futur s’ha de treballar molt amb recerca preclínica amb animals i amb models que portin a l’experimentació clínica. No pot afirmar que els científics curaran persones amb malalties degeneratives incurables, però si que poden millorar les seves qualitat de vida.